Aquesta nit, a #ElCondensadorDeFluzo parlarem d'humor, #FluzoHumor, i com jo no surto, doncs us porto un #PreFluzo sobre un tipus d'humor japonès anomenat «rakugo». >>>
Comments
Log in with your Bluesky account to leave a comment
Aquest estil es basa en monòlegs humorístics i se sol considerar a un monjo budista, Anrakuan Sakuden, com el seu iniciador, perquè en 1623 va publicar una obra anomenada «Seisuishō», «Riures per a despertar-se», que és un compendi d'històries i anècdotes còmiques costumistes, >>>
que són el tipus d'històries que s'expliquen en el rakugo. En realitat, no obstant això, no hi ha un únic veritable fundador d'aquest estil còmic, la seva història es remunta a la segona meitat del segle XVI, encara que sempre molt lligat als sermons d'alguns monjos budistes, >>>
que introduïen també algunes anècdotes còmiques. Però va ser una mica més tard, ben entrat el pacífic període Edo, cap al segle XVIII, quan realment va començar a prosperar, va ser llavors quan es va establir com una forma popular d'entreteniment al Japó, i fins avui. >>>
Els espectacles de rakugo es duen a terme en uns petits teatres de varietats coneguts com yose, on els i les rakugoka, els artistes de rakugo, narren històries humorístiques davant el seu públic. Ho fan asseguts sobre un coixí a la manera tradicional japonesa, tradicional i una mica dolorosa. >>>
A més, sempre van vestits amb kimono, i sempre és un monòleg d'una única persona. No obstant això, si el rakugoka és bo, ràpidament oblides que només hi ha una persona, perquè són uns intèrprets fantàstics que donen vida als diferents personatges de la història >>>
canviant la veu, la manera de parlar, els gestos facials, els moviments, tot. De la mateixa forma, l'absència total de decorat també funciona com una espècie de llenç en blanc, és l'espectador el que es fica en la història i mentalment hi afegeix el context. >>>
Comments
まんじゅう、怖い。