Profile avatar
viccionari.bsky.social
El diccionari lliure en català que tu també pots millorar. Projecte germà de @viquipedia.bsky.social. Compte oficial gestionat per voluntaris viccionaires. CC BY-SA.
135 posts 365 followers 12 following
Prolific Poster
Conversation Starter

«campanar» Etimologia: De 'campana' i el sufix '-ar'. cam·pa·nar, nom masculí (plural «campanars») 1. Torre o element arquitectònic, normalment d'una església, que conté les campanes. Compostos i expressions: · «campanar de cadireta» · «campanar exempt» · «fer-ne de l'alçada d'un campanar»

[Nova entrada] «debatible» Etimologia: De 'debatir' i el sufix '-ble', segle XX. de·ba·ti·ble, adjectiu invariable en gènere (plural «debatibles») 1. Que es pot debatre. ca.wiktionary.org/wiki/debatible

[Nova entrada] «poncellatge» Etimologia: De 'poncella' i el sufix '-atge', segle XIV. pon·ce·llat·ge, nom masculí (plural «poncellatges») 1. (antic, literari) virginitat

[Nova entrada] «geniculat» Etimologia: Del llatí 'geniculatus'. ge·ni·cu·lat, adjectiu masculí (femení «geniculada», plural masculí «geniculats», plural femení «geniculades») 1. Que presenta una desviació angular o està articulat a manera de genoll. ca.wiktionary.org/wiki/geniculat

«trespol» Etimologia: De 'trespolar', segle XIV. tres·pol, nom masculí (plural «trespols») 1. Sostre d'una habitació. ca.wiktionary.org/wiki/trespol

«folgadament» Etimologia: De 'folgat' i el sufix '-ment'. fol·ga·da·ment, adverbi 1. D’una manera folgada. ca.wiktionary.org/wiki/folgada...

«ecografia» Etimologia: Del prefix 'eco-' i 'grafia'. e·co·gra·fi·a, nom femení (plural «ecografies») 1. Imatge de l'interior d'un cos obtinguda mitjançant ultrasons. ca.wiktionary.org/wiki/ecografia

«engospar» Etimologia: Incerta, probablement del prefix 'en-' i 'copsar' per alteració fonètica o per una analogia indeterminada. en·gos·par, verb usat transitivament 1. (mallorquí) copsar, tomar ca.wiktionary.org/wiki/engospar

«insurgir-se» Etimologia: Del llatí 'insurgere'. in·sur·gir·se, verb pronominal 1. Alçar-se contra l'ordre establert. Relacionats: «insurgent» Sinònims: «insurreccionar-se», «rebel·lar-se», «revoltar-se»

«escudir» Etimologia: Del llatí 'excutere'. Calc semàntic del sard 'iscutere'. es·cu·dir, verb usat transitivament 1. (nord-occidental) sacsejar, batre 2. (alguerès) pegar ca.wiktionary.org/wiki/escudir

«punyet» Etimologia: De 'puny' i el sufix '-et'. El sentit de 'canell' és pres de l’occità 'ponhet'. pu·nyet, nom masculí (plural «punyets») 1. Puny postís 2. (septentrional) canell Derivats: «punyeta» ca.wiktionary.org/wiki/punyet

«espollar» Etimologia: Del prefix 'es-' i 'poll'. es·po·llar, verb usat transitivament 1. Netejar de polls. Sinònims: «esplugar», «despollar» ca.wiktionary.org/wiki/espollar

«ordi» Etimologia: Del llatí 'hordeum', segle IX. or·di, nom masculí (plural «ordis») 1. Cereal d’espigues denses amb llargues arestes, de tiges robustes, conreat per a farratge i per l’elaboració del malt i la cervesa (Hordeum vulgare).

«llevataps» Etimologia: De 'llevar' i 'tap'. lle·va·taps, nom masculí (plural invariable) 1. Aparell destinat a extreure els taps de suro de les ampolles. Sinònims: «tirabuixó» ca.wiktionary.org/wiki/llevataps

«radar» Etimologia: De l'anglès 'radar', acrònim de 'radio detection and ranging' («detecció i mesura per ràdio»). ra·dar, nom masculí (plural «radars») 1. Aparell capaç de localitzar objectes fent ús d'ones. ca.wiktionary.org/wiki/radar

«sicòmor» Etimologia: Del grec 'συκαμόρος'; compost pels termes 'σῦκον' ‎(«figa») i 'μόρος' ‎(«morera»). si·cò·mor, nom masculí (plural «sicòmors») 1. Arbre de la família de les moràcies (Ficus sycomorus).

«safata» Etimologia: De l'àrab 'سَفَط' ‎(«cistella»), segle XVII, cognat del castellà 'azafate'. sa·fa·ta, nom femení (plural «safates») 1. Estri pla sobre el qual es posen coses que es volen portar a una taula: plats, gots, tasses, begudes, etc. 2. (basquetbol) tir en safata (1/2)

«llunyà» Etimologia: De 'lluny' i el sufix '-à', del llatí 'longe'. llu·nyà, adjectiu masculí (femení «llunyana», plural masculí «llunyans», plural femení «llunyanes») 1. Que existeix una distància significativa entre dues coses o persones. Antònims: «proper» Variants: «lluny» (1/2)

«sanar» Etimologia: Del llatí 'sanare', segle XIV. El sentit de 'castrar' és per la idea popular que els animals castrats donen carn més bona, més sana. Amb aquest nou sentit es va anar perdent l’original de «fer tornar sa» substituït per 'guarir'. (1/2)

«marisc» Etimologia: Del castellà 'marisco', del portuguès 'marisco' ‎(literalment «marinenc»), segle XIX. ma·risc, nom masculí (plural «mariscs» o «mariscos») 1. Animal marí invertebrat comestible, especialment crustacis i mol·luscs. ca.wiktionary.org/wiki/marisc

«escopina» Etimologia: De 'escopir' i el sufix '-ina', segle XIV. es·co·pi·na, nom femení (plural «escopines») 1. escopinada 2. saliva Variants: «escupina» (arcaisme) ca.wiktionary.org/wiki/escopina

«morter» Etimologia: Del llatí 'mortarium', segle XI. mor·ter, nom masculí (plural «morters») 1. Recipient en el qual es pot abocar qualsevol mena de producte i triturar-lo. 2. Barreja de ciment, calç, sorra i aigua, emprada com a substància de lligam en construcció. (1/2)

«ferrocarril» Etimologia: De 'ferro' i 'carril', segle XIX. fer·ro·car·ril, nom masculí (plural «ferrocarrils») 1. Mitjà de transport consistent en un conjunt de vehicles, les rodes dels quals es mouen per unes vies de ferro. (1/2)

«ímpetu» Etimologia: Del llatí 'impetus' ‎(«impuls, envestida»), derivat del verb 'petĕre' ‎(«dirigir-se vers, demanar, buscar»). ím·pe·tu, nom masculí (plural «ímpetus») 1. Força violenta i sobtada amb què es mou una cosa o una persona. (1/2)

«mitjanit» Etimologia: De 'mitja' i 'nit'. mit·ja·nit, nom femení (plural «mitjanits») 1. Al mig de la nit, hora en què el sol està més distant, al voltant de les 24h. Notes: «mitja nit» té el significat literal de «la meitat de la nit». ca.wiktionary.org/wiki/mitjanit

«barbarejar» Etimologia: De 'bàrbar' i el sufix '-ejar'. bar·ba·re·jar, verb usat intransitivament 1. Comportar-se com un bàrbar. ca.wiktionary.org/wiki/barbare...

«narval» Etimologia: Del danès 'narhval', segle XIX. nar·val, nom masculí (plural «narvals») 1. Cetaci àrtic del grup dels odontocets amb un ullal que sobresurt del musell fins a tres metres en els mascles (Monodon monoceros). ca.wiktionary.org/wiki/narval

[Nova entrada] «mentalitat» Etimologia: De 'mental' i el sufix '-itat', segle XX. men·ta·li·tat, nom femení (plural «mentalitats») 1. Conjunt de les qualitats mentals. 2. Manera de pensar, especialment la que mostra un grau elevat de cultura i d’intel·ligència. ca.wiktionary.org/wiki/mentali...

[Nova entrada] «sintàctic» Etimologia: Del grec antic 'συντακτικός'. sin·tàc·tic, adjectiu masculí (femení «sintàctica», plural masculí «sintàctics», plural femení «sintàctiques») 1. Relatiu o pertanyent a la sintaxi.

Les llengües ugrofineses o finoúgriques formen una subfamília de les llengües uralianes i, a diferència de moltes de les altres llengües parlades a Europa, no formen part de la família de llengües indoeuropees. Moltes de les més petites llengües ugrofineses estan en perill d'extinció.

«convent» Etimologia: Del llatí 'conventus' ‎(«aplec de gent»), segle XVII. con·vent, nom masculí (plural «convents») 1. Edifici construït per ser la residència d'una comunitat de religiosos, normalment de monges, amb unes regles particulars. ca.wiktionary.org/wiki/convent

«polla díndia» po·lla dín·di·a, nom femení (plural «polles díndies») 1. Femella del gall dindi (Meleagris gallopavo) Sinònims: «indiota», «pioca», «tita», «titota»

«sucar» Etimologia: De 'suc' i la desinència '-ar', segle XVII. su·car, verb usat transitivament (intransitiu «sucar-hi») 1. Fer que un material absorbeixi un líquid totalment o parcial. 2. Impregnar un aliment sòlid, típicament pa, amb un altre de líquid o pastós. (1/2)

«tol·le-tol·le» Etimologia: Del llatí 'tolle', imperatiu del verb 'tollō' («treure»), usat com a interjecció amb repetició en l'Evangeli. tol·le·tol·le, nom masculí (plural «tol·le-tol·les») 1. Confusió i crits de la multitud que conspira esvalotada contra algú. #DiaDelPuntVolat

«tessel·lació» Etimologia: De 'tessel·la' i el sufix '-ció'. tes·sel·la·ci·ó, nom femení (plural «tessel·lacions») 1. En geometria, tant en dues com en més dimensions, cobertura d'un espai formada per la repetició de les mateixes figures sense solapaments ni zones buides. #DiaDelPuntVolat

[Nova entrada] «infal·libilitat» Etimologia: Del prefix 'in-' i 'fal·libilitat'. in·fal·li·bi·li·tat, nom femení (plural «infal·libilitats») 1. Qualitat d'infal·lible. Antònims: «fal·libilitat» #DiaDelPuntVolat

«al·lotel·lo» Etimol.: De «al·lot» i el sufix «-el·lo». al·lo·tel·lo, nom m. (pl. «al·lotel·los», f. «al·lotel·la») 1. (mallorquí, menorquí) Forma diminutiva de 'al·lot' ‎(«xicotet»). 2. (eivissenc) Forma augmentativa de 'al·lot' ‎(«xicotot»). #DiaDelPuntVolat ca.wiktionary.org/wiki/al%C2%B...

«mel·liflu» Etim.: Del llatí 'mellifluus', s. XV. mel·li·flu, adj. m. (f. «mel·líflua», pl. m. «mel·liflus», pl. f. «mel·líflues») 1. Que té mel o és semblant en les seues propietats. 2. (figurat) Dolç, suau, delicat i tendre a l'hora de parlar. #DiadelPuntVolat ca.wiktionary.org/wiki/mel%C2%...

«cal·ligrafiar» Etimologia: De 'cal·ligrafia', segle XX. cal·li·gra·fi·ar, verb usat intranstivament 1. Escriure un text a mà, mirant de fer la lletra entenedora i bonica. #diadelpuntvolat ca.wiktionary.org/wiki/cal%C2%...