La dada inútil del dia (9).

Català «cul» i irlandès «cúl» ’final, fons, darrere’ són parònims i cognats (['kuɫ] i ['kuːlˠ], resp.), tots dos en darrer terme del derivat *kuHlos (< *kuH-, grau zero i sense essa mòbil de *(s)keu̯H- ’cobrir’). L'un ve del llatí CŪLU(M) i l'altre del protocèltic *kūlos.