raigverd.bsky.social
Editorial de llibres en català de literatura i assaig ~ Juvenil a @indomita.bsky.social ~ Fantasia a @dunallibres.bsky.social
Tot ens interessa, tot ens provoca curiositat. Som de @llegirencatala.bsky.social
Editora: @LauraHuerga.bsky.social
616 posts
2,808 followers
2,078 following
Regular Contributor
Active Commenter
comment in response to
post
Desitgem que t'agradi! ❤️
comment in response to
post
Ha estat genial! Tinc moltes ganes de llegir el seu darrer llibre que heu publicat 🔥🤘🏻
comment in response to
post
«Mostra, en part, el seu despertar a aquesta necessitat essencial pels pobles africans. Ofereix el seu empresonament com una metàfora de l’aïllament de l’esperit humà; l’art i la imaginació, assenyala, són el mitjà per alliberar-se».
The Guardian
comment in response to
post
«Destaca al llibre l’apropament íntim i sense concessions a tot allò que Thiong’o, en qualitat d’escriptor i pres polític, percep, sent, observa dins la presó i s’imagina fora d’ella.» - Susana Vazquez
comment in response to
post
Aquest llibre no tracta només sobre l'horror de ser empresonat per incomodar al poder, sinó que Ngugi parla d'aquests neguits per poder reflexionar al voltant de la resiliència per construir esperança i sobre la importància de la repressió dels símbols d'una comunitat.
comment in response to
post
Tot i que el llibre es basa principalment en les memòries de l'escriptor a la presó, Wa Thiong'o aprofita per desplegar diverses referències literàries que li permeten explorar el concepte de l'empresonament, el control i la falta de llibertat.
comment in response to
post
L'escriptor esdevé près polític d'un règim del terror imposat per Jomo Kenyatta. A més, els papers de la detenció de l'autor van ser firmats per Daniel arap Moi, que era el ministre d'afers interiors i el 1978 seria el segon mandatari de Kenya.
📸: Iberfoto/AISA/Roger-Viollet
comment in response to
post
Wa Thiong'o és empresonat després d'escriure una obra de teatre en la seva llengua; el kikuiu. Si recordeu llibres anteriors, aquesta ètnia kenyana va ser la més afectada per la colonització anglesa fins al punt de ser retinguts en camps de concentració.
📸: Emmanuel Polanco
comment in response to
post
«Horrorós i commovedor. Aleksiévitx ha fet un servei enorme recordant aquestes històries. Explica la història d’aquestes dones oblidades, i el seu gran èxit és que reconeix la seva col·laboració però també l’infern que van patir».
The Washington Post
comment in response to
post
Com a curiositat; el grup teatral La perla 29 va portar La guerra no té cara de dona al teatre. L'actriu Clara Segura es va endinsar en el paper de Svetlana Aleksiévitx en una adaptació dirigida per Oriol Broggi.
comment in response to
post
Els censors acusen Aleksiévitx d'embrutar l'orgull nacional amb històries «insignificants». Tot i això, l'autora també afegeix passatges que la censura va descartar i que, fins i tot, ella mateixa va destriar per diverses raons.
comment in response to
post
Aleksiévitx inclou converses que va tenir amb els censors encarregats de revisar l'obra. Són fragments en què deixa en evidència com la prioritat per l'estat és mantenir el discurs de la victòria deixant de banda totes les víctimes de la guerra.
comment in response to
post
Històries sobre com eren tractades a les unitats militars, sobre superar el dia a dia, de quina manera enyoraven la llar, sobre trobar l'amor enmig la guerra i, sobretot, de l'horror de matar persones i si mai va arribar a ser una activitat quotidiana.
📸: TASS per a Getty Images
comment in response to
post
Aleksiévitx no planteja tan sols com és lluitar en una guerra des del punt de vista d'una dona. No es limita a voler conèixer si les dones disparen diferent dels homes o no. La periodista se centra a veure com viuen les dones que van lluitar la quotidianitat enmig d'una guerra.
comment in response to
post
«La memòria de Ngugi telegrafia eloqüentment la complicada experiència de ser contínuament oprimit i format per part del règim colonial.»
The New York Times Book Review
comment in response to
post
«És necessari llegir aquesta obra per tenir un contrapunt a altres obres d'Ngũgĩ i acabar d'entendre aquest personatge i les seves influències.» - Gustau Nerín
comment in response to
post
Tot i la cruesa dels fets que viu l'autor i la seva comunitat, aquest assaig també narra el naixement de la passió pel coneixement i la lectura d'NGUGI. A més, és el moment en què sorgeix la seva necessitat per adoptar una mirada crítica per parlar de la història del seu país.
comment in response to
post
Aquests fets planten la llavor del pensament anticolonialista d'NGUGI, qui comença a plantejar la defensa de la justícia i la igualtat després de veure com el seu poble és devastat i traslladats en camps de concentració.
comment in response to
post
En aquest temps, un jove NGUGI viu dia rere dia el contrast entre la seva vida d'estudiant a la capital amb el saqueig constant que pateix la comunitat kikuiu, de la qual forma part, i és la principal ètnia afectada per la guerrilla Mau Mau.
comment in response to
post
Aquesta vegada, NGUGI es remunta a la seva època d'estudiant, quan va ser enviat a Nairobi per estudiar en un dels instituts més prestigiosos del país, ja que és just en aquella època quan esclata una de les repressions més contundents per part del govern britànic.
comment in response to
post
«L’art s’alimenta en part de les frustracions humanes, i aquí entra en joc la pregunta que recorre Polititzacions del malestar: pot l’art ser el ferment per impulsar el canvi social?»
Júlia Bacardit, Núvol
comment in response to
post
A més d'aprofundir en el malestar, aquest projecte també ofereix debats i jornades «per construir una historiografia cultural sobre els temes que ens ocupen» i acompanya projectes sobre «la creació per canalitzar el malestar individual i sistèmic».
comment in response to
post
Tot i que l'edició de l'assaig va a càrrec de les tres fundadores del projecte, en el recull hi col·laboren nombroses autores que s'han dedicat a establir aproximacions teòriques al malestar social i a coordinar projectes artístics.
comment in response to
post
La confecció d'aquest volum surt del grup de recerca de Nora Ancarola, Laia Manonelles i Daniel Gasol, els quals van iniciar aquest treball per recollir projectes sobre els processos creatius com a dispositius de pensament crític.
comment in response to
post
Aquest recull pretén donar a conèixer altres formes de mediar amb el malestar social mitjançant la creativitat i sense deixar de banda el dret al malestar i l'angoixa en un moment de creixement de discursos populistes, dependència de les xarxes socials o de vigilància permanent.
comment in response to
post
Aquest assaig combina projectes, entrevistes i articles sobre processos creatius que ajuden a gestionar emocions que a nivell polític i social s'han rebutjat i en comptes de ser mediades s'han tractat únicament a través de la medicació. Parlem de ràbia, tristesa, histèria, etc...
comment in response to
post
«Prenguem aquest llibre i fem-lo arribar a llocs on ningú se l'espera. Sortim als carrers i busquem-nos. Trobem-nos.» - Eva Marichalar-Freixa
comment in response to
post
Com a curiositat, l'epíleg d'aquest llibre és poc convencional. Es tracta d'una il·lustració de la periodista Júlia Bertran que planteja una qüestió essencial amb relació a l'acte de sortir i ocupar el carrer amb motiu de les arts i crear xarxes des de la presencialitat.
comment in response to
post
Escrit per Aída Pallarès i Manuel Pérez i amb pròleg d'Oriol Martí. Articles de Marta Ballesta, Nicolás Barbieri, Quim Bigas, Maria Buhigas, Manuel Delgado, Jordi Duran, Eva Marichalar-Freixa, Agnés Mateus, Jordi Queralt, Jaron Rowan, Maria Thorson i Ada Vilaró.
📸: Iván Moreno i Maria Dias